FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pujar. La baixada m'ha cansat més que la pujada. Venir una costa, un camí, de pujada. Indret per on puja algú o alguna cosa. Hi ha una petita pujada que porta al poble. Pendent considerat del punt més baix al més alt. Allà el camí fa pujada. Puja . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seient, sovint amb grades i dosser, en què seuen els sobirans i altres persones d'alta dignitat en les reunions solemnes. Tron reial. Tron pontifici. Dignitat, potència, del rei o sobirà. Pujar al tron d'Espanya. Els enemics del tron. Peanya o retaule on hi ha entronitzada una imatge [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
introduint una oració encapçalada per la conjunció que, introdueix la condició suficient perquè s'acompleixi alguna cosa. No vol pujar als avions, només de pensar-hi ja es mareja. Només que el toquis, cau. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar, fer pujar en una nau. Avui hem embarcat les caixes. Me'n vaig a Amèrica: demà m'embarco. Entrar com a tripulant d'una embarcació. Aquesta primavera m'embarcaré en el Súnion com a grumet. Ficar (alguna cosa, especialment equipatges), dins un vehicle, un tren, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pala davantera que pot pujar i baixar. esplanadora de biaix Esplanadora en què la pala frontal és obliqua respecte a l'eix del tractor. esplanadora de punta Esplanadora en què la fulla o pala frontal pot variar la inclinació en girar entorn d'un eix horitzontal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emmenar com a conseqüència. Això importa una despesa considerable. Una cosa que hom ha de pagar, pujar (a tant). No hi anirem perquè el viatge importa molts diners. Ésser de conseqüència, ésser d'importància, per a algú. M'importa molt de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un organisme viu, augmentar gradualment en virtut de la seva força vital. Aquesta planta creix molt de pressa. Aquest noi no creix: sempre el veig igual. Créixer la barba, els cabells. Un riu o una massa d'aigua, pujar de nivell. El riu va créixer fins a endur-se el pont. Anar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'escalar; l'efecte. Donar l'escalada als murs de la ciutat assetjada. Esport que consisteix a pujar per una superfície difícil molt vertical utilitzant les quatre extremitats per a progressar. Conjunt de graons que forma un terreny. L'escalada gegantina d'aquell roquer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enlairat de roca dura que retrocedeix irregularment i forma penya-segats i cales. Terreny rost, abrupte, especialment pendent. Pujar costa amunt. Baixar costa avall. Un pi que hi ha a mitja costa. fer-se costa amunt una cosa [o venir costa amunt una cosa] Resultar molesta o difícil. Filet que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Senda o camí que porta dret a una banda, especialment que serveix per a abreujar el camí. Allà la carretera, el camí, fa una gran volta, però hi ha una drecera per on es pot pujar al castell en 10 minuts. Sent al molí, agafarem la drecera, una drecera que hi ha. fer [...]
